El carrer del mestre Palanca és un dels carrers que enllacen el Camí Reial
amb el carrer dels Horts, dues de les grans artèries urbanes de Sagunt i un
dels més transitats pels vehicles, encara que siga un carrer estret. Conflueixen
a aquest carrer els de Bravo, Caruana i Marià Benlliure i en ell es trova el
famós Forn de l´Olleria, nom que ens retrotrau
a l´antic topònim d´aquest carrer, carrer de l´Olleria, denominat així perque,
com ens explica el nostre cronista Antoni Chabret, al seu llibre Nomenclàtor, allí és on es trobaven
instal·lades els antics forns terrissers on es coïen les olles i les gerres.
Recorde que en Santiago Bru i Vidal em deia: però, a quin mestre
Palanca està dedicat el carrer?, amb ironia. Perque, certament, Palanca i mestres
musicals, hi han hagut varis. Precisament és per ací per on deuríem de començar
a parlar del personatge que avui tractaré: Antoni Palanca Masià.
El cognom Palanca és un cognom molt arrelat i conegut a Sagunt i molts
personatges amb aquest han estat personalitats a la nostra ciutat. El pare
d´Antoni Palanca Masià, Antoni Palanca Martínez fou un llaurador i propietari,
un dels fundadors, en 1875, de la Societat Vitivinícola i depositari de la
Confararia de la Nostra Senyora del Bon Succés. Del seu matrimoni amb la
mestressa Maria Masià Soriano, van nàixer set fills, sis varons i una xiqueta,
i gairebè tots es dedicaren a la música, encara que foren solament dos els que s´aplicaren
professionalment a aquesta i foren, a més, compositors: Antoni i Julián (Hem de
dir que Francesc fou prevere, també dedicat a tasques literàries, i Baltasar,
polític i alcalde se Sagunt durant la dictadura de Primo de Rivera). Antoni, el
major, fou realment el mestre dels demés així com, amb el pas del temps, ho seria
del seu fill, Antoni Palanca Villar, un altre afamat compositor. Aleshores,
podem dir que el carrer que avui tractem està dedicat al que fou mestre
musical, per antonomàsia, de la familia Palanca, Antoni Palanca Masià.
Va nàixer a Sagunt acabant pràcticament l´any 1870, el 29 de desembre
d´aquest any. Des de ben prompte va sentir afecció per la música i va començar
els seus estudis musicals al Conservatori de València en 1885. Al Conservatori
tingué dos grans mestres, Andrés Goñi i, per damunt de tot, Salvador Giner del
que seria després un gran amic.
La tasca musical d´Antoni es va dirigir en dos trajectòries: la direcció
i la composició musical. Com a director va començar dirigint la banda musical
de la Lira Saguntina, en 1890. En
1903 passarà a dirigir la banda d´Alginet “La Artística”, i, més endavant la
banda municipal de Carcaixent. Va tindre propostes de dirigir bandes a altres
indrets, com a Madrid, com el propossà el mestre Serrano, però finalment decidí
quedar-se al seu Sagunt i dirigir les nostres bandes.
La segona faceta seua fou la de compositor, a la qual va reeixir. Va
compondre moltes peces i de varis formats musicals. Destacarem els poemes
sinfònics “Oerfu en l´Avern”, “Un ball a la porta de l´alqueria” o “Romeria a
Sant Esperit”, entre altres.
També va comprondre, sarsueles, la més famosa “El fantasma”, amb
llibret d´Antoni Chabret i Fraga; però també altres més com “Rosa de la
sierra”, estrenada al teatre Russafa en 1911, “Viento de levante”, “Bunyols i
llorers”, etc.
Aixímateix va comprondre música litúrgica com la famosa “Misa”
estrenada el dia del seu matrimoni amb Remedios Villar Sos, el 10 de gener de
1897, a l´Esglèsia de Santa Maria de Sagunt, baix la direcció del mestre
Salvador Giner, i interpretada per vuitanta professors del Conservatori
Superior de Música de València. Misa, per cert, que fou oficiada pel seu germà,
Francesc, qui començava, amb aquesta, la seua tasca sacerdotal. A més d´aquesta
primerenca Misa, compongué d´altres peces polifòniques, com “Misa en Sol menor”
o “Mis en Fa major”. També destaquen les marxes fúnebres, “Suspirando” y “Te
perdí”, i diversos motetes per a Setmana Santa.
Finalment, destacarem, dins de la seua producció, dos Himnes: “Gloria a
Romeu (Himno Patrio)” la lletra del qual fou d´Enric Batalla Vives, estrenat a
Barcelona en 1912 i cantat pel cor del Teatre del Liceu; i ”Himno de la Paz”,
amb lletra del seu germà, Francesc Palanca Masià, estrenat el dia de la
inauguració del monument a la restauració borbónica, el 3 de juny de 1927, acte
al qual intervingué el rei Alfons XIII. La peça fou interpretada aleshores per
les dues bandes que hi havia a Sagunt: la Societat Musical “El Arte” i la Unió
Musical “Lira Saguntina”.
El 5 de març de 1933, dissortadament, finava Antoni Palanca Masià, i
deixava al seu fill, Antoni Palanca Villar el testimoni de la direcció i
composició a Sagunt, una ciutat amb una història musical llarga i molt arrelada
que té en el mestre Palanca una fita fonamental.
