Josep
Blasco Such va nàixer a Sagunt quan ja en quedava molt poc perquè s´acomiadara
el segle XIX, el dia 14 de març de 1897. Els seus pares foren José Blasco
García i Julia Such Cayo.
Amb tretze anys va entrar a estudiar al
Seminari Metropolità de València, on estigué fins a 1921. Del Seminari passà a
la Universitat i l´any 1925 es llicencià en la secció d´Història de la Facultat
de Filosofia i Lletres.
L´any 1933 ingressà en el Cos de
l´Ensenyament Mitjà, com a professor adjunt de Llatí. El seu primer lloc de
destí fou la ciutat de Noya, a Pontevedra, Institut del qual va ser nomenat
Director. Després, es traslladà a la
ciutat castellonenca de Benicarló on estigué fins a la Guerra Civil. Finalitzada
aquesta, va impartir classes de llatí a l´Institut Francesc Ribalta de Castelló
i, més avant, en el Lluís Vives de València, on es jubilà el 1967.
L´abril de 1936 es casà al poble de
Serra amb Teresa Estellés Pérez, natural de Nàquera, i d´aquest matrimoni en
nasqueren cinc fills: Mari Carmen, Maria Teresa, Josep Lluís, Manuel i Júlia. El
tercer, Josep Lluís, es convertiria amb el pas del temps en un important
filòsof, professor de la Universitat de València i, també seguiria aquesta
mateixa disciplina del coneixement la més jove, Júlia, que va publicar un
important llibre assagístic de converses amb Joan Fuster.
En els anys 30 del segle XX Josep Blasco
va participar, com a membre d’Acció
Catòlica, en diverses activitats d’associacions locals, culturals i
polítiques, com van ser l’Acadèmia Cultural Saguntina –de la qual fou
president– i el partit Dreta Agrària Regional –que és com es deia ací a Sagunt
la Dreta Regional Valenciana. En l´Acadèmia Cultural Saguntina va programar
diverses conferències i va editar la revista local que es deia Jóvenes, participant activament en
ambdós, alhora que publicava alguns articles en la premsa catòlica, com en el
diari La Voz Valenciana.
José Blasco Such va ser alcalde de
Sagunt en dos ocasions: una primera legislatura, de només un any de duració, de
l’1 de febrer de 1940 al 27 de gener de 1941, de la qual va cessar a petició
pròpia; i una segona, més llarga i fructífera, de quasi deu anys, de juny de
1950 fins a novembre de 1959. A més fou Diputat provincial pel districte de Sagunt des de 1950 fins a 1958.
La dècada dels cinquanta fou molt
important per a Sagunt, ja que s´aprofità l´inici del desenvolupament econòmic
de l´època franquista. Durant el manament de Josep Blasco es dugueren a terme
importants inversions en infraestructures municipals, iniciant-se, al mateix
temps, una important revitalització
ciutadana, de la qual hem de nomenar, de forma especial la que pertoca a
l´àmbit de la cultura: es varen formar les Biblioteques municipals de Sagunt i el Port, es va publicar
el famós butlletí municipal Sagunto, ple
de pàgines memorables; es dictaren cicles de conferències i es feren exposicions
d´art; es dugué a terme les festes per la commemoració del dèsset centenari del
martiri dels Sants Patrons de Sagunt, els sants de la pedra: Abdon i Senén; es
creà l´important grup cultural de la Penya Esvaradora que va programar molts
actes; es posà en marxa Radio Sagunto; es va crear el Centre Arqueològic saguntí;
i van dinamitzar-se les activitats
teatrals en el Teatre Romà, entre les que destacà la peça dramàtica de l´escriptor
Jose Maria Pemán, La destrucció de Sagunt.
A més de la seua activitat política i
de la seua docència com a professor de Llatí, Josep Blasco escrigué alguns
assajos com els dedicats a l’humanista valencià Juan Bautista Agnesio o Agnes,
també conegut amb el nom de Joan Baptista Anyes, o un altre centrat en la figura
del teòleg i filòsof Sant Tomàs d’Aquino.
Així doncs, un important patrici saguntí, que va morir el 10
de març de 1974, i que avui dona nom a
un dels nous carrers de la nostra ciutat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario