El carrer
de Nicolau Cotanda és una estreta via urbana que uneix la Plaça dels Furs amb
el carrer de Sant Francesc. El nom d'aquesta via és el d'un pintor saguntí de
finals del segle XIX que va passar els últims anys de la seua vida en
l'Argentina.
Vicent Nicolau Cotanda va néixer a
Sagunt el 5 d'abril de 1852, on va realitzar els seus estudis de primària. La
seua família, es va traslladar a València, quan encara ell era un nen, al
carrer de Murviedro, al qual va establir una xicoteta fàbrica d'artesania
mobiliària domèstica i de cistelleria. Als onze anys, veient el seu pare que
Vicent estava molt despistat i distret amb els seus dibuixos, als quals va ser,
ben propmpte, molt aficionat, ho va enviar de nou a Sagunt amb familiars perquè
hi atengués en un negoci. Poc temps després es va escapar i va tornar caminant
a València, seguint les vies del ferrocarril, arribant extenuat a la casa dels seus
pares. De ben jove, ingressà en
l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles on emprendrà els seus estudis, ampliant-los
amb classes en l'Ateneu Científic i en l'estudi del pintor Ignasi Pinazo. Des
dels desset anys es va dedicar a la pintura de ventalls, una empresa aleshores
florescent, en la qual va arribar a ser cap de taller. Segons va recollir el
periòdic Las Provincias, de la seua
mà va sortir el ventall pintat amb tres figures goyesques amb què València va
obsequiar a la Infanta Doña Mercedes pel seu matrimoni. A més de la pintura
artesanal, fabril, va continuar pintant a l'oli i a l'aquarel·la seguint els consells
del seu mestre i íntim amic, Ignasi Pinazo.
Les seues primeres exposicions foren
en les cases de comerç (com la sombrereria de Settier del carrer de Sant
Vicent) i en botigues d'objectes d'art del carrer de Saragossa (com la botiga
de ventalls Ortells). Així mateix, va exposar també en el Café d'Espanya o el
Saló Solís. En 1879 va presentar un quadre a l'Exposició de Belles Arts de
València, La flor preferida, pel qual
va obtenir un premi de segona classe. A l'any següent va tornar a presentar-se
al mateix certamen amb la seua obra, La
aguja de marear, tornant a ser premiat. En 1881 rep el segon premi del
Casino Ateneu Obrer de València pel seu quadre, Armonías del corazón, i aquest mateix any es presenta a l'Exposició
General de Belles Arts de Madrid amb el quadre, La expulsión de los moriscos de la playa de Valencia, obtenint per
ell una medalla de tercera classe.
Nicolau Cotanda es dedica plenament
al seu treball creatiu, realitzant retrats, paisatges, escenes de costums,
antigues o d'època, o pintant personatges típics de l'horta o la ciutat. I
segueix presentant-se a les Exposicions de BBAA de València, Madrid o Cadis,
obtenint en totes elles diversos premis. Al mateix temps diverses institucions
adquireixen obra seua, com el Govern provincial de Cadis o el Ministeri de
Foment de Madrid. En 1886 es presenta a l'exposició Regional de Saragossa i
obté una medalla de plata la seua obra, El
trovador.
En 1885 perd a dos dels seus fills,
de cinc i set anys, a causa de la diftèria i, animat pels seus amics, perquè no
tinga una depressió, emprén un viatge a Barcelona, arribant fins a Girona. Allí
concep Vicent la idea de dedicar un quadre històric al General Álvarez de
Castro, un heroi de la Guerra d'Independència. El quadre, de grans dimensions,
ho va presentar a l'exposició General de Madrid de 1887 i va obtenir un premi
de mèrit especial amb honors de segona classe. Actualment aquest quadre es
troba en el Club Espanyol de Buenos Aires.
Conta el seu fill, Vicente Nicolau
Roig, que el seu pare, al costat d'altres amics, solien sortir els caps de
setmana d'excursió per diversos paratges de la província per a pintar. En una
d'elles, acompanyant al seu pare, van anar a la cartoixa de Porta Coeli i
després al Monestir franciscà de Sant Esperit. Allí van sopar en el refectori
amb els frares i pernoctaren. Ja en la cel·la, on s'allotjava, va realitzar un Ecce Homo que va regalar al Prior i a la
comunitat monacal de Gilet.
Va ser President de la Secció de
BBAA de l'Ateneu Científic de València els cursos 1879-80 i 1888-89, així com
vicepresident el curs 1885-86.
A mitjan de 1889 va embarcar en el
port de València, en el vapor comte Wifredo, cap a Rio de la Plata. Va ser molt
bé acollit en la capital argentina, venent bona part de la col·lecció que duia
i, a la fi d'any, va regressar a València per a dur-se'n a la seua família i
radicar-se a Buenos Aires. Allí es va dedicar a la pintura i a l'ensenyament i
va entrar en contacte amb la intel·lectualitat bonaerenca formant part de la
societat “La Colmena Artística”, integrada per un grup d'escriptors, pintors,
escultors i músics. Va ser un dels fundadors del Cercle Valencià de Buenos
Aires, així com el seu president i director artístic.
Als escassos nou anys de vida en el
nou continent, amb tan sols 46 anys, el 3 de juny 1898, moria d'un edema
pulmonar el nostre artista. La seua defunció va tenir el seu eco a València i
Sagunt i el seu amic Vicente Blasco Ibáñez va escriure sobre ell un sentit
article necrològic sobre els seus valors humans i artístics.
No hay comentarios:
Publicar un comentario