Els parlarem d'un personatge il·lustre del Sagunt de finals
del segle XIX que avui dóna nom a la
plaça principal del municipi, coneguda popularment com “la Glorieta”: Antoni
Chabret i Fraga.
Neix Chabret en la vila de Morvedre el dia 28 de maig de
1846, en el carrer de Sant Miquel. Fou fill de Juan Bautista Chabret i de María
Antonia Garrotxa, calderers naturals i veïns d'aquesta ciutat. Els seus iaios
paterns van ser Pedro Chabret i Joaquina Antonia Candau; i els materns, Antonio
Garrotxa i María Antonia Ferrer.
En 1858, amb dotze anys, Antoni Chabret ingressa en el
Seminari Conciliar de València, en aquells dies instal·lat en l'antiga casona
del Comte del Reial, en el número tres del carrer de Trinitaris. Allí cursarà
durant vuit anys els seus estudis, els quatre primers anys de Latinitat i
Humanitats, els tres posteriors de Filosofia i un de Sagrada Teologia
Al setembre de 1866, va abandonar el Seminari i es va
incorporar, previ examen, a l'Institut de València, per a aspirar al grau de
Batxiller en Arts i Oficis. En 1866, ja amb el Títol de Batxiller, amb vint
anys complits, entra en la Universitat de València on cursa la llicenciatura de
Medicina i Cirurgia durant sis anys. En 1877 i després de presentar-se i
superar uns exercicis teòric-pràctics, obté el grau de llicenciatura en
Medicina i Cirurgia.
El 15 de Juliol de 1878 Antonio Chabret contrau nupcies amb
Dolors Bru Torres i d'aquest matrimoni naixeran tres fills, Adela, Antonio i
Juan.
Sabem que Chabret va ocupar els càrrecs de metge titular, forense
i subdelegat del partit de Sagunt, i abans d'això, va ocupar la seua primera
plaça de metge en la població castellonenca de Caudiel, sent un dels socis
fundadors del Centre Mèdic Castellonenc, en 1872.
També va exercir la seua professió en l'atenció a la
guarnició militar del Castell de Sagunt, sent metge d'aquesta Plaça durant la
tercera Guerra carlista, el que li va valdre la concessió el 24 de maig de 1881
de la Creu de primera classe al Mèrit Militar. I quan la Companyia ferroviària
del Ferro del Nord, efectuava els seus treballs en el terme de Sagunt –en la
línia fèrria cap a Terol i Calataiud-, va ocupar el càrrec mèdic de la citada
companyia. També en el terreny de la medicina hem de destacar la seua
participació en els assajos de la vacuna anticolérica amb el seu company, metge
a Puçol, Amali Gimeno.
A més de la seua professió mèdica, Chabret va dedicar gran
part de la seua vida a l'estudi i la investigació histórica i arqueològica de
la seua ciutat, sent un membre eminent de la Renaixença valenciana. Va formar
part del grup de corresponsals del gran epigrafista alemany Emil Hübner, amb
qui va mantindre una abundant correspondència.
La nit del 16 de març de 1885 en el Teatre Principal de
València es van celebrar els Jocs Florals –en la seua sisena convocatòria-. Va ser
en aquests jocs florals quan rebrà Antoni Chabret la copa artística de la
Societat d´Amics del Pais “a la millor Historia d´una població del Regne de
València” per la seua obra Historia de
Sagunto, que serà editada a Barcelona en 1888 .
Chabret i la seua obra Sagunto,
va tindre una immediata repercussió en l'àmbit cultural i acadèmic, com es pot
comprovar per la seua inclusió i ressenyes en diverses revistes, periòdics i
monografies, tant d'àmbit espanyol com internacional.
En 1898 torna a presentar-se als Jocs Florals i és premiat el
seu treball Història del terme general de
Sagunt. En 1901 publica altra important obra, Nomenclàtor dels carrers, places i portes antigues de la Ciutat de
Sagunt, de gran importància toponímica i històrica
Va ser durant l'estada de l´escriptor català Santiago Rusiñol
a Sagunt, en 1901, quan va tindre lloc en la nostra ciutat l'estrena de la
sarsuela El Fantasma. El llibret va ser
escrit pel propi Antoni Chabret i la música pel jove deixeble de Salvador
Giner, el saguntí Antoni Palanca.
Antoni Chabret no solament va ser metge, historiador i
literat (coneguem, a més de la sarsuela, dos poemes en valencià (Sagunt, cant a ma pàtria i En lo convent de Sant Esperit), sinó que
a més es va dedicar ferventment a la música i va compondré, que sapigam,
almenys nou obres musicals.
Així mateix Chabret va participar en la modernització i en el
benestar de la seua població. Un exemple d'això va ser la seua participació en
la Junta per a la construcció del Pantà d'Assuévar.
En 1906 Chabret es va presentar de nou als Jocs Florals
convocats a Castelló, on és premiada la seua obra Vies romanes de la província de Castelló de la Plana.
El dia quatre de setembre de 1907, després de pasar uns díes
al Balneari de Cardó, morirà víctima d'una broncorràgia –segons consta en el
seu Certificat de defunció- en la seua casa de la Glorieta de Sagunt als 61
anys d'edat.
En un article del semanari republicà saguntí, Tribuna Libre, s'arreplegava així el
soterrament de Chabret:
“Va ser monstruosa la manifestació de
dol, com no s'havia vist mai en població semblant. A les quatre de la vesprada
del dia cinc va començar á omplir-se la Glorieta d'amics i admiradors del
finat. A les quatre i mitja va començar la desfilada marxant al cap les
Societats de Llauradors i Artesans amb les seues respectives banderes. Darrere
de les societats, el clergat, i seguidament el fèretre portat pels fills del
difunt, Antonio i Juan, i dos dels seus germans, que no ho van abandonar fins
que va ser col·locat en el seu nínxol…”.
Recordem ara, doncs, a aquest prócer saguntí que tant va aportar
al coneixement, el benestar i la modernització de la nostra ciutat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario