Els carrers, carrerons, atzucacs, avingudes, bulevars, places, jardins, glorietes d'un poble o d'una ciutat són espais urbans, col·lectius, que tenen un significat especial en la constitució de la seua ciutadania.
Per descomptat que tots tenim un lloc públic en la nostra ciutat o en el nostre poble que per a nosaltres té un significat especial, propi, individual: bé perquè en ells vam aprendre el valor de l'amistat i el lliurament dels companys, bé perquè en aquell banc de la plaça vam donar el nostre sí, una carícia o un petó, al nostre primer amor, o bé, perquè passejar per aquell jardí en les fredes i desolades vesprades ens va salvar d'una terrible solitud.
Però, si tot açò és cert, en l'íntim i privat de cadascun de nosaltres, no ho és menys que l'ànima d'una via pública és la seua força per a establir llaços col·lectius, per a reunir i acostar allò dispers i allunyat. D'aquesta ànima, sens dubte, una de les vies urbanes que millor l'expressa i exposa a Sagunt, és l'avinguda advocat Faust Caruana. Si hi ha cap cosa que veritablement unisca els dos nuclis de Sagunt, l´anomenada ciutat antiga i el nou poblat del Port, això és sens dubte aquesta avinguda, que amb el pas del temps ha anat humanitzant-se, no només amb les construccions que als seus costats s'han anat alçant, els edificis i espais públics que ha anat vertebrant, sinó perquè les seues voreres i els seus carrils-bici l'han fet més humana. I, no debades, rep aquest nom aquesta avinguda, ja que va ser Faust Caruana una persona obstinada en què aqueixes dues poblacions tingueren uns sòlids llaços d'unitat.
Faust Caruana Aloy va nàixer prop de l'Església de Santa María, en el carrer Sagrari, el 1 de juny de 1875, i els seus pares van ser Arcadio Caruana Pérez i Adelina Aloy Cerrillo. Va realitzar els seus estudis de Batxillerat a Albarrasí, en el Col·legi dels Escolapis d'aquella ciutat, passant després a la Universitat de València, on es llicenciaria, amb 22 anys, en Dret i en la secció d'Història de Filosofia i Lletres, obtenint més endavant el doctorat de Dret per la Universitat de Madrid.
La principal activitat de Fausto Caruana va ser la de l'advocacia i com advocat va formar, des d'un principi, part de la Companyia Minera Serra Menera, tenint un paper importantísim en les compres dels terrenys de la Companyia per a la instal·lació de la línies fèrries, per a la construcció del ferrocarril que uniria el Port amb les mines d´ Ojos Negros, a Terol.
Va tenir una gran amistat amb tots els directius de la Companyia Serra Menera, com Luis Cendoya, Luis Álvarez o Eduardo Aburto i va aconseguir que el port de la companyia permetera l´utilització del moll industrial per a l'embarcació de productes agrícoles.
A la seua faceta professional va unir també les seues activitats polítiques, sent regidor de l'Ajuntament de Sagunt en diverses ocasions, des dels començaments del segle XX, fins a 1931. En aquesta tasca municipal cal destacar la seua defensa per a la construcció del projecte de Ciutat Lineal, açò és, la fusió dels dos nuclis de Sagunt i Port de Sagunt, a través d'un acurat pla urbanístic.
També va ser candidat en tres ocasions en les eleccions nacionals, durant el regnat d'Alfonso XIII, pel districte de Sagunt, que comprenia per aquell temps no només el que avui coneixem com la comarca del Camp de Morvedre, sinó també l'actual comarca de l´Horta Nord. En 1905 i 1907 es va presentar com a candidat pel partit blasquista PURA (Partit d'Unió Republicana Autonomista) i en 1918 com candidat d´Unió Valencianista, partit creat un any abans, per iniciativa, i a imatge, de la Lliga Regionalista catalana de Francesc Cambó.
Amb aquest últim partit, que va ser recolzat per Joventut Valencianista i l'associació de Lo Rat Penat i el primer president de la qual va ser el renaixentista Lluís Cebrián Mezquita, va assolir Faust Caruana -encara que tampoc isquera vencedor com en les altres dues ocasions- uns bons resultats, almenys ací en la nostra comarca ja que va guanyar a Sagunt, Alfara, Algimia, Benifairó, Faura, Canet i Puçol.
Després de Guerra Civil, i malgrat patir una depuració en el Col·legi d'Advocats, va seguir exercint la seua labor assesora, lligat a les Companyies de Serra Menera i de la Siderúrgica del Mediterrani, fins a la seua defunció el 4 de gener de 1945.
No hay comentarios:
Publicar un comentario