El
carrer del Pare Morató és un curt i estret vial de la nostra antiga ciutat que
llinda amb el carrer de n´Amalia Danés –antigament denominat “de la carniceria
vella”- i la plaçeta de Blasco Ibáñez o confluència del camí Reial amb el de
València. Un carrer antic que portava el nom, abans què Antonio Chabret li
donara el què té avui, de carrer del forn del raval o de San Salvador.
El
pare Morató, fra Francesc Morató, va ser un frare saguntí de l´Ordre
franciscana dels caputxins, batejat com a Francesc Morató y Ordaz, va nàixer
l´any 1781, segons consta al manuscrit de la Estadística de la Provincia capuchina de la Preciosísima Sangre de
Cristo i així ho arreplega el llibre d´Eugenio de Valencia, Necrológico histórico seráfico de los
frailes capuchinos de la provincia de Valencia, publicat en 1947.
En
1797, amb setze anys professa en l´Ordre dels pares caputxins, al convent de la
Magdalena, que té aquesta branca franciscana en Massamagrell i obtindrà per oposició
una Lectoria de Sagrada de Teologia als 26 anys, en 1807.
Però,
Morató no fou tan sols un devot frare i amb un remarcable coneixement en
Teologia, sinò que ha de ser reconegut com el primer historiador de Sagunt que
va dedicar una part important de la seua investigació a l´estudi de l´Arxiu de
la nostra ciutat i, gràcies precissament
a aquest estudi, el seu succesor, el primer cronista de Sagunt, Antoni
Chabret, va poder accedir a una part important de la història saguntina que va
desparèixer amb les flames de l´incendi que va patir l´Arxiu municipal en la
segona guerra carlina.
Morató
va deixar escrit un manuscrit al qual aludeix en diverses ocasions Chabret, Memorias para la historia de Murviedro,
sacadas de su Archivo civil, por el P. Francisco Morató y Ordaz, Calvo y Carratalá
natural de la misma. Aquest manuscrit porta com a data l´any 1810 i com a
lloc geogràfic el de la ciutat d´Oriola, on, precissament va trasladar-se
Morató, en 1807.
A
aquestes dos tasques, la religiosa i la historiadora o documentalista, afegiria,
malgrat el curt termini de la seua vida, una tercera a la qual va dedicar-se
Morató des de ben prompte al seu Morvedre natal: la búsqueda arqueológica i
l´epigrafia, sobre tot aquesta última. Sabem d´aquesta activitat per diverses
cartes que va enviar Morató al Pare dominic Bartolomé Ribelles que aleshores
era cronista de la ciutat i Regne de València i un amant de l´epigrafia
llatina. Almenys des de 1806 mantingué Morató una asídua correspondencia amb
Ribelles, donant-li notícies i transcripcions epigràfiques de les trovalles que
va anar fent ací a Sagunt, però també als termes de Sogorb i a Villar del
Arzobispo.
Desafortunadament,
només transcorreguts quatre anys des del seu trasllat al convent caputxí d´Oriola,
el 7 d´octubre de 1811, va morir el nostre Pare Morató, amb tan sols 30 anys de
vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario